Temes: cooperació, ciutadania intercultural, responsabilitar social, discurs de la crisis, cultura de la por

Qüestionar la necessitat de la cooperació internacional per al desenvolupament és qüestionar el valor a la solidaritat entre pobles.Els símptomes de falta de solidaritat entre els pobles són molts i són evidents. Símptomes que, sens dubte, s’han acrescut amb l’assumpció i *naturalización del discurs de la por conseqüència de la crisi econòmica global. Avui sembla que l’afirmació “Amb el malament que estem, com anem a ser solidaris” s’hagi convertit en una sort de *mantra que alhora que encobreix la falta de solidaritat que regeix els principis econòmics i culturals del projecte neoliberal, produeix un efecte *apaciguador. Ens disculpa, com si la solidaritat solament tingués a veure amb l’econòmic -que sí-, i no amb la responsabilitat social i la necessitat d’una redistribució del capital. És trist que tots els canvis que estem vivint de manera accelerada des del començament de la crisi econòmica estiguin acabant en un replegament cap a “el nostre”. Considerem que en aquest context es fa cada vegada urgent posar en valor la solidaritat entre els pobles.El nostre punt de partida és que l’actitud cap a la cooperació internacional per al desenvolupament és un indicador del grau de solidaritat entre pobles que existeix en un país. Quantes més persones tinguin una actitud positiva cap a la cooperació, més solidari és aquest poble amb els altres. Per això, des de *ESF-*IB sostenim que és important defensar la política de cooperació internacional per al desenvolupament. Si volem viure en societats que posin la solidaritat al centre de la seva organització, cal mirar a la cooperació per al desenvolupament com si fos la cara més dolça de les relacions internacionals, encara que lamentablement això no sigui així sempre. Això no significa de cap manera que hàgim de deixar de costat la importància de ser crítiques amb el funcionament del sistema de cooperació internacional. Simplement reconeixem la necessitat que existeixi una actitud positiva cap a la cooperació per a la construcció de societats més solidàries.És convenient subratllar la responsabilitat dels agents de cooperació, tant de països del sud com del nord, de treballar l’educació i la comunicació per al desenvolupament. La cooperació internacional per al desenvolupament no té solament que veure amb millorar la de vida de persones que habiten als països del sud, sinó també amb actuacions per part dels agents de cooperació dirigides a respondre preguntes freqüents sobre les seves activitats. Aquests interrogants s’han de resoldre mitjançant la comunicació i l’educació per al desenvolupament.Els mitjans de comunicació juguen un paper fonamental a l’hora d’aconseguir aquest objectiu. Si bé existeixen certs espais en alguns mitjans dedicats a la cooperació per al desenvolupament i l’acció humanitària, no és molt freqüent sentir parlar de la labor dels agents de cooperació. A més, quan si es parla de cooperació, se sol adoptar un enfocament molt estret i morbós. Sembla que solament siguin *noticiables els atacs que sofreixen els cooperants (VEURE: Els atacs greus a cooperants es dupliquen en una dècada)Les persones que treballen, de manera voluntària o remunerada, en l’àmbit de la cooperació necessiten transmetre amb força un relat capaç de canviar l’actitud cap a la cooperació internacional per al desenvolupament. Si els agents de cooperació treballen coordinats l’educació i la comunicació per al desenvolupament, es posarà en valor la cooperació internacional per al desenvolupament i augmentarà el grau de solidaritat entre pobles..

Qüestionar la necessitat de la cooperació internacional per al desenvolupament és qüestionar el valor a la solidaritat entre pobles.

Els símptomes de falta de solidaritat entre els pobles són molts i són evidents. Símptomes que, sens dubte, s’han acrescut amb l’assumpció i *naturalización del discurs de la por conseqüència de la crisi econòmica global. Avui sembla que l’afirmació “Amb el malament que estem, com anem a ser solidaris” s’hagi convertit en una sort de *mantra que alhora que encobreix la falta de solidaritat que regeix els principis econòmics i culturals del projecte neoliberal, produeix un efecte *apaciguador. Ens disculpa, com si la solidaritat solament tingués a veure amb l’econòmic -que sí-, i no amb la responsabilitat social i la necessitat d’una redistribució del capital. És trist que tots els canvis que estem vivint de manera accelerada des del començament de la crisi econòmica estiguin acabant en un replegament cap a “el nostre”. Considerem que en aquest context es fa cada vegada urgent posar en valor la solidaritat entre els pobles.

El nostre punt de partida és que l’actitud cap a la cooperació internacional per al desenvolupament és un indicador del grau de solidaritat entre pobles que existeix en un país. Quantes més persones tinguin una actitud positiva cap a la cooperació, més solidari és aquest poble amb els altres. Per això, des de *ESF-*IB sostenim que és important defensar la política de cooperació internacional per al desenvolupament. Si volem viure en societats que posin la solidaritat al centre de la seva organització, cal mirar a la cooperació per al desenvolupament com si fos la cara més dolça de les relacions internacionals, encara que lamentablement això no sigui així sempre. Això no significa de cap manera que hàgim de deixar de costat la importància de ser crítiques amb el funcionament del sistema de cooperació internacional. Simplement reconeixem la necessitat que existeixi una actitud positiva cap a la cooperació per a la construcció de societats més solidàries.

És convenient subratllar la responsabilitat dels agents de cooperació, tant de països del sud com del nord, de treballar l’educació i la comunicació per al desenvolupament. La cooperació internacional per al desenvolupament no té solament que veure amb millorar la de vida de persones que habiten als països del sud, sinó també amb actuacions per part dels agents de cooperació dirigides a respondre preguntes freqüents sobre les seves activitats. Aquests interrogants s’han de resoldre mitjançant la comunicació i l’educació per al desenvolupament.

Els mitjans de comunicació juguen un paper fonamental a l’hora d’aconseguir aquest objectiu. Si bé existeixen certs espais en alguns mitjans dedicats a la cooperació per al desenvolupament i l’acció humanitària, no és molt freqüent sentir parlar de la labor dels agents de cooperació. A més, quan si es parla de cooperació, se sol adoptar un enfocament molt estret i morbós. Sembla que solament siguin *noticiables els atacs que sofreixen els cooperants (VEURE: Els atacs greus a cooperants es dupliquen en una dècada)

Les persones que treballen, de manera voluntària o remunerada, en l’àmbit de la cooperació necessiten transmetre amb força un relat capaç de canviar l’actitud cap a la cooperació internacional per al desenvolupament. Si els agents de cooperació treballen coordinats l’educació i la comunicació per al desenvolupament, es posarà en valor la cooperació internacional per al desenvolupament i augmentarà el grau de solidaritat entre pobles..