• És possible mantenir el creixement de les ciutats a un ritme pautat per les lleis del lliure mercat, per garantir una vida sostenible i saludable?
• Quin cost humà suposa el creixement urbanístic i la turistificació de les ciutats com a principal actiu econòmic?

Aquestes
són preguntes capitals que el curtmetratge documental «Destrucció
Creativa d’una Ciutat» explora i interroga, tot desembocant en un
seguit d’evidències que fan visibles els principis de
discriminació econòmics i quotidians sobre els que es promouen el
creixement urbanístic
avui.

Centrat
en la ciutat de Palma, el documental explica la vida de la ciutat i
la història del seu creixement urbanístic, per veure com aquesta
intervé e interfereix en la vida quotidiana de diferents persones.
Així, distingim persones que lluiten per fer-se un lloc en una
societat cada vegada més creixent i més diversa; persones que
lluiten per no ser deslocalitzades; persones que reflexionen sobre
l’esdevenir d’una ciutat que no vol perdre la seva identitat
turística, emblema del seu creixement i obertura al món. A través
dels seus testimonis, als que ens hi aboquem a través d’una mirada
silenciosa i observadora, es dona espai a les contradiccions,
paradoxes, i resistències de qui habita.

El
documental comença amb tota una declaració d’intencions que
vertebra tota la narració. Partint
de l’enregistrament de la manifestació del 8Març de 2019, el
documental ens connecta al
testimoni de la primera protagonista, Maria Tixicuro. En ella
descobrim el panorama de possibilitats que se li obre a una dona que
ha migrat en una ciutat en ple creixement i procés de gentrificació.
Una dona que veu com només el sector serveis (restauració) sembla
ser l’únic destí laboral al que pot accedir. Una dona amb tota
una rutina d’horaris i precarització laboral, que dificulta el seu
ple accés i participació social. Una dona que viu en una ciutat que
situa als marges i marginalitza a barris
de Palma la ciutadania que no pot competir amb les noves exigències
econòmiques i participatives de la ciutat.

El
fet que sigui una dona qui personifica aquest sistema de
precarització i marginalització no és baladí. No només per que
denuncia les dificultats de qui és dona i migrada a ciutat, fent
evident la interseccionalitat que defineix el seu procés de
discriminació. Sinó que, gràcies a la presentació d’aquest
testimoni, el documental centra la mirada i crítica social feminista
com a eix transversal de tot el que seguirà. Doncs el que és latent
en la seva narració, és la reivindicació de de situar la vida en
el centre i el valor d’allò comunitari, peces angulars dels sabers
feministes; i la necessitat de repensar els processos i els ritmes de
creixement als que sotmetem la vida, el desenvolupament humà, per
mor d’una economia competitiva, individualista, invasiva i gens
sostenible.

A
partir d’aquest posicionament, el documental explora les inquietuds
i contradiccions d’altres barris i comunitats veïnals. En ells,
s’evidencia com la pràctica de la deslocalització, pautada a
ritme de gentrificació, no només crea escenaris més competitius a
nivell econòmic, sinó que impulsen un sistema de segregació
cultural on la por a l’expulsió social intervé en el sistema de
relacions de tota convivència.

D’una
banda,
el documental dona comptes de l’encariment del sol urbanístic, la
denuncia dels preus de lloguer i de compra d’habitatges i els
conseqüents desnonaments, la desaparició de comerços locals i de
proximitat. Fets que es denuncien com a conseqüència de la
mercantilització de la vida a la ciutat en benefici d’una nova
eclosió de la cultura turística que s’identifica avui, encara,
com la principal font d’enriquiment i identitat de la ciutat.
Cultura
i indústria la turistificació
que avui és més competitiva i exclusivista que no integradora i
democratitzadora.

D’altra
banda, i en paral·lel a aquesta denuncia, el documental sap mirar, a
cops amb perplexitat a cops amb complicitat, el testimoni d’algunes
persones que, immerses en una lluita de resistència i permanència,
sovint culpabilitzen l’actual panorama multicultural com a fruit de
la degradació urbanística de certes zones de la ciutat. Aquest no
és un fet estrany ni insòlit. Són els perversos efectes que poden
esdevenir-se dels actes de resistència quan aquests es veuen
desemparats per part de les polítiques públiques. Paradoxals
conseqüències
de la deslocalització veïnal implícita en els processos de
gentrificació. Una competitivitat per veure qui pot
romandre i
qui ha de veure’s abocat a la marginalització en un mapa urbà
desregularitzat per part de les autoritats.

I
aquesta és
la tesi del documental: si per una banda la lluita latent és la de
defensar que la ciutat és de
i per a les persones,
es produeixen contra-efectes no conscients i fruit d’aquesta
desregulaització, que poden
convertir-se
en accions de legitimitat involuntàriament segregadores. Ens recorda
i ens evidencia la importància que comporta la competitivitat
econòmica en els processos de convivència. Cabdal adonar-se que,
molt sovint, el ressorgiment d’actituds i polítiques segregadores
i xenòfobes, moltes vegades són conseqüència d’una economia de
mercat exclusivista, competitiva, i segregadora.

Finalment,
la mirada de l’autor és qui
ens revela el que és important en aquests dilemes de supervivència
a què ens aboquen els ritmes del lliure mercat especulatiu en els
sols de convivència.
L’autor,
que sap enregistrar la vida en sí mateixa, que passeja la ciutat,
combat la vida a cop de vida. Dona comptes de la normalitat que és i
suposa la convivència intercultural. Dona comptes dels sabers de
convivència naturals en la humanitat. En la seva mirada crítica i
poètica, brolla tota una pedagogia dels Drets Humans, del valor que
té posar la vida en el centre.

*Aquest curtmetratge és un assaig previ a un llargmetratge de l’autor que explora la ciutat a la recerca d’una mirada transformadora. Per visionar el curtmetratge i més informació, posar-se en contacte amb Carles Bover carlesbover@gmail.com

Descarrega en PDF

La entrada Bona Pràctica: «Destrucció creativa d’una ciutat» de Carles Bover aparece primero en Foro Comunicación, Educación y Ciudadanía.