Totes
quedam a casa. Fins i tot les que no poden o tenen dificultat de
quedar-hi. Per
què no en tenen, o per què no són
un espai de confort. Les cases,
poden ser també espais hostils,
desconnectats del món digital i/o amb altres necessitats bàsiques
no cobertes. Reflexionam entorn això mentre despertam el diumenge
dematí amb la lectura del
diari Balear
Última
Hora: “La policía toma Son Gotleu para evitar que sea una ciudad
“sin ley” en la cuarentena”.
La notícia surt a primera plana, amb una foto prou gran on hi veiem
la Policia i veïnada
amb cara i ulls. Són veïnada
que algunes coneixem.
Fa
dies ja ferem
ressò d’una
noticia similar que també usava en benefici d’un periodisme poc
rigorós i sensacionalista el barri
Son
Gotleu,
un dels barris més estigmatitzats i sotmès als processos de
marginalització social i econòmic de
Palma,
per construir una narrativa criminalitzadora de l’empobriment
en aquest temps d’excepcionalitat que estam vivint. Malauradament,
això és una tònica, és un patró. En temps de crisi els
repunts dels discursos de l’odi
-criminalitzadors,
culpabilitzadors, racialitzadors- funcionen
com a un procés de segregació social que pretén identificar, sinó
institucionalitzar, la «imatge de l’altre» com la imatge del
perfecte enemic o amenaça. Promoure
la «imatge de
l’altre» com al natural agent de distorsió social i com a agent
«contaminador». Amb
tot, l’exercici d’una narrativa del poder en base a una
superioritat moral, cultural i de classe.
Segons
la notícia, la barriada de Son Gotleu, juntament amb La Soledat i
Corea, conformen “l’eix del mal” i per això la policia evita que
al barri la venda de drogues “no es descontroli”. La notícia es
diverteix amb les reaccions del veïnat davant els controls i dóna
per finalitzada la redacció amb un “cada loco con su tema”. A
més, com podem veure, l’article, en un clar exercici racialitzador,
no dubta en anomenar el suposat país d’origen o l’ètnia de les
persones que contacten amb els agents i ho fa en un to irònic, de
burla i desconfiança. Paternalisme i caricatura al mateix temps.
Tenint
en compte la situació de vulnerabilitat del barri, són
moltes les preguntes que se’ns acumulen. Preguntes que, potser, el
periodisme no té en compte. Som
conscients del poder que tenen les paraules?
I de l’efecte multiplicador dels mitjans de comunicació?
Qui llegeix, pensarà que la notícia està redactada des de
l’objectivitat?
Es té en compte l’efecte o impacte que tindrà una noticia com
aquesta sobre les persones que viuen al barri? Què passa amb les
famílies que que han perdut les seves feines?
O amb les famílies que
han migrat i
que són lluny de casa i no tenen xarxa?
És
que potser, l’article, s’interroga per saber el perquè dels
habitatges amb problemes de subministraments?
O dels domicilis on hi conviuen moltes persones?
Així,
mentre algunes presumim de retrobar-nos amb la pau a les nostres
llars, altres han de defensar-se davant de la policia, de
l’administració, dels mitjans de comunicació, i de la veïnada
(que som nosaltres i ens fem ressò del que llegim). S’han de
defensar de comentaris xenòfobs, classistes, oportunistes i
descontextualitzats… per viure en la marginalitat on les continuam
situant. Durant l’estat d’alarma, no és la primera vegada que Son
Gotleu s’ha convertit en blanc de crítiques, escarni públic i
local on abocar diferents prejudicis socioculturals. I
és
que sembla que el periodisme ens ve a cercar, fins i tot quan res no
passa. És clar que els conflictes i les drogues continuen al barri;
així com també
les riqueses, el treball i l’esforç de les diversitats que hi
convivim.
“Cada
loco con su tema”.
*A la pàgina «Visc a Son Gotleu» podràs trobar diferents iniciatives que es duen a terme al barri i que desautoritzen aquests relats tremendistes i sensacionalistes.
La entrada MALA PRÀCTICA: #Covid19 i l’estigmatització social: Inclús quan no passa res, ens venen a buscar. aparece primero en Foro Comunicación, Educación y Ciudadanía.
0 comentarios