La crisi sanitària de la Covid19 a El Salvador

La història d’El Salvador ve caracteritzada per constants conflictes interns pel territori, essent la Guerra Civil acabada el 1992 la darrera confrontació bèl·lica rellevant. Avui dia, el país afronta l’existència de les maras que tenen com a objectiu el control sobre els territoris. En aquest context i la manca de regulació estatal,  el dret humà a l’aigua no està garantit i hi ha una clara vulneració que es pot il·lustrar amb els següents exemples:

• Fins el 2016, el 40% de la població de Nejapa no té accés a aigua potable, tot i que la regió  abasta el segon aqüífer més gran del país. El recurs és privatitzat per la Coca-cola, entre d’altres.
• El 2017 es prohibeix la mineria metàl·lica al país, ja que la indústria és causant de la contaminació de les aigües, tot deixant la població sense recurs.
• Tot i existir una Ley Integral del Agua redactada aquesta encara no ha estat aprovada

El Salvador és un país centreamericà que es troba lluny d’assolir una verdadera seguretat hídrica. En general, el problema de l’abastament d’aigua potable de les col·lectivitats rurals és més difícil que el de les ciutats. La dispersió de la població i la manca d’un pla estatal, així com l’escassa voluntat política, són alguns factors que aguditzen i compliquen considerablement la solució del problema. A més, el seu marc jurídic i institucional es troba fragmentat i genera un xoc de competències entre entitats. El Salvador necessita una llei que asseguri a la ciutadania el dret a l’aigua.

PRECEDENTS POLÍTICS 2019

En el context polític de 2019,  s’ha agreujat la situació sobretot per les retallades en el sector de la sanitat, per l’increment de desigualtats a causa de les retallades al sector social i pel silenci davant les desaparicions i assassinats.

El juny de 2019 inicia amb una victòria electoral del candidat de dretes Nayib Bukele. Durant el  seu mandat  s’han produït diversos fets en detriment de la població i els seus drets:

• Deficient gestió en els àmbits de SALUT I D’AIGUA: Desmantellament de la Reforma Integral de Salut: tancament d’Equips Comunitaris de Salut (ECOS) i acomiadament del personal encarregat de les estratègies de control de malalties. Les morts a finals del 2019 per dengue, pneumònia i diarrea augmenten una mitjana del 46% respecte finals de 2018.

• Silenci davant la INSEGURETAT CIVIL: No posicionament envers les persones migrants (inclosos infants) detingudes, perseguides i engarjolades a la frontera dels EEUU. Durant l’any 2019 hi ha 2.390 assassinats i 3.202 persones reportades com a  desaparegudes. No hi ha dades de la quantitat de persones desaparegudes que després són trobades amb vida.

• Retallades als SERVEIS BÀSICS: Es produeix un encariment dels subministraments bàsics: El gas s’encareix per unes 100.000 famílies, en retallar 9 milions de dòlars de subsidi.

• Increment de les DESIGUALTATS: El tancament de cinc secretaries de Casa Presidencial dedicades a l’àrea social. Desmuntatge de programes socials i econòmics per la població vulnerable. El Govern de Bukele colpeja 20 programes: 15 es tanquen i 5 tenen retallades pressupostàries,  tot i que alguns per llei no es poden tocar. Al juny, en acomiadar personal públic i retallar en serveis i sous, la població es veu afectada monetàriament i hi ha una desaccelerada econòmica, amb gran afectació a les classes mitjanes i baixes.

• Manca de TRANSPARÈNCIA: Anunci d’obres públiques de manera precipitada (quatre dies després de la presa de possessió). Préstec de 389 MUSD del Fons Monetari Internacional (FMI).

DURANT LA COVID-19

La crisi sanitària de la COVID-19 no s’ha gestionat de la manera òptima: s’ha aprofitat per fer polítiques de repressió i de divisió dins la societat. Un exemple molt clar és que el número d’infectats i la quantitat de persones tancades en centres de quarantena no es correspon de manera proporcional. I és que 7/10 salvadorencs viu de l’economia informal i s’han vist forçats a incomplir la quarentena domiciliar decretada per l’estat, qui no té suficient partida pressupostària per a mitigar la crisi. Les Juntes d’Aigua (JdA) s’han vist afectades per la suspensió de pagaments de serveis bàsics anunciada el 18 de març. Les JdA operen autogestionadament sense superàvit i la suspensió del seu pagament implica que no es pugui garantir la cloració de l’aigua per tal de potabilitzar-la

SALUT:  No es garanteix el dret sanitari: Manca material i equips mèdics, els serveis d’atenció telefònic es troben col·lapsats, manca difusió i sensibilització a la població sobre mesures d’higiene, així com recursos pel sanejament, no se sectoritza als centres de quarentena (CCC)… Tot i que el 100% de CCC compten amb accés a inodors i rentamans, es desconeix en quines condicions estan i si hi ha instal·lacions per a dutxar-se. Per tots aquests motius, es requereix la intervenció internacional, on diverses ONGs (UNICEF, PROVIDA, EDUCO, Cruz Roja… ) aporten els seus recursos.

ALIMENTACIÓ: Es detecten 630.000 persones amb inseguretat alimentària. Els col·lectius més afectats són els petits productors i jornalers de cafè, aqüicultors i pescadors. El 46% de tota la població investigada gasta més de el 75% de l’ingrés familiar en aliments. Tot i haver ajudes per part del govern, com ara el Programa de Bienestar Social, no són suficients i arriben amb retard per a moltes famílies.

SEGURETAT CIVIL: Augmenta la inseguretat nacional: Increment de les deportacions nord-americanes i CCC col·lapsats, detencions arbitràries segons perfil ètnic, manca de transparència als centres de quarentena, manca de mecanismes de denúncia de violacions als DDHH…

AIGUA: Més del 20% de la població rural és proveïda per Juntes Rurals d’Aigua (JRA), el funcionament del qual depèn del pagament mensual efectuat pels usuaris. Com que no és efectiu, hi ha risc de suspensió del servei a les llars. Les JRA no compten amb un suport econòmic que els permeti garantir el seu funcionament regular sense ingressos

ECONOMIA: 7/10 salvadorenys viu de l’economia informal. La situació fiscal és cada cop més restrictiva per finançar mesures com ara la sustentació de llocs de treball, o la promoció d’inversions. Per tant, cal precisar els grups amb majors condicions de vulnerabilitat per ser atesos prioritàriament. Malgrat això, la capacitat pressupostària estatal està endeutada per 30 anys amb  el FMI i, per això, està limitada

DADES

Taula comparativa d’El Salvador i Catalunya de dades demogràfiques i sobre el recurs hídric. Les dades mostren com s’ha aprofitat la pandèmia per controlar el dret al lliure moviment. La taxa de mortalitat no supera el 3%

L’entrada La crisi sanitària de la Covid19 a El Salvador ha aparegut primer a ESF.