La COVID sí que entén de fronteres

La pandèmia provocada pel coronavirus suma ja centenars de milers de víctimes mortals i milions d’infectats al món i el seu avanç està agreujant la desigualtat i la pobresa. Organitzacions institucionals com les Nacions Unides preveuen que aquestes circumstàncies es faran encara més evidents en els propers mesos.

Un dels països on es pot contextualitzar aquesta situació és El Salvador, un país centreamericà amb una població de 6,6M de persones. Durant la pandèmia, s’ha aprofitat per fer polítiques de repressió i de divisió dins la societat. I és que 7/10 salvadorencs viuen de l’economia informal i durant el confinament es van veure forçats a incomplir la quarantena domiciliària decretada per l’estat, que ni ha tingut suficient partida pressupostària per mitigar la crisi, ni s’ha caracteritzat per realitzar una bona gestió. Per això, la quantitat de persones tancades en centres de quarantena no s’ha correspost de manera proporcional amb el nombre d’infectats durant els mesos de març, abril i maig i aquests han estat principals focus d’infecció.  

Un dels problemes que fa anys que pateixla població és la manca d’accés a aigua potable, tant necessària en un context on la higiene és imprescindible. Per això, davant de la continuada i persistent ineficàcia de la política, la població salvadorenca empra l’autoorganització per tal de garantir la seguretat hídrica. Al país, existeixen 2.325 sistemes o juntes comunitàries d’aigua que abasteixen aproximadament un 20% de la població salvadorenca. Les Juntas de Agua (en endavant JdA), nascudes en un context de falta d’inversió estatal, són estructures d’autogovern que operen de manera autònoma. En elles, les sòcies de les comunitats rurals gestionen i construeixen els seus propis sistemes d’abastament adoptant el rol d’administradores i subministradores. En altres paraules, les JdA s’encarreguen de garantir l’accés a l’aigua a una determinada comunitat. Són sistemes independents de les estructures estatals i sovint això dóna peu a la seva invisibilització o bé a l’acusació d’una ineficient gestió de l’aigua. 

Durant els darrers mesos, l’Asociación Comunitaria Unida por el Agua (ACUA), organització local per l’exercici ple de drets, ha estat realitzant un estudi enfocat en els impactes que ha causat la pandèmia del coronavirus a les zones urbanes i rurals d’El Salvador. Aproximadament, un 40% de la població del país viu a les zones rurals d’El Salvador, però tan sols un 30% d’aquesta té aigua a casa seva. L’altre 60% viu a les zones urbanes, on la cobertura de l’aigua és del 90%. 

Zones urbanes – San Salvador

Prèviament a la pandemia, als mesos de gener i febrer, ja hi havia hagut problemes d’accés a l’aigua potable i es va detectar contaminació causada per l’existència d’algues a la xarxa d’aigua. Durant el confinament i posteriorment, les incidències s’han agreujat i la situació de la població ha empitjorat, tot derivant en despeses de compra d’aigua per a la higiene personal com a mesura de protecció contra el coronavirus.

Zones rurals

L’estudi s’ha centrat en dues línies de treball, una referent a l’impacte en l’abastament d’aigua de les comunitats rurals i l’altra en l’afectació sobre les JdA a nivell administratiu.

En general, a causa de les restriccions instaurades a El Salvador per la pandèmia, les comunitats rurals que no disposen de sistemes d’abastament domiciliari o fonts d’aigua comunitàries, s’han trobat amb barreres administratives a l’hora de desplaçar-se als diferents recursos hídrics naturals o fins i tot per anar comprar aquest bé bàsic. Un exemple il·lustratiu és la comunitat rural anomenada Miramar, on actualment s’agafa l’aigua directament del riu. Enguany, a causa de l’abocament de sediments de dues canteres situades aigua amunt del riu, aquest s’ha contaminat. El riu és l’únic recurs que té aquesta comunitat per hidratar-se, i donades les restriccions aplicades s’ha impossibilitat el desplaçament cap a un altre torrent. 

Algunes comunitats costaneres dedicades als serveis turístics s’han vist obligades a tancar per les mesures de mitigació imposades per la COVID-19, i per tant, s’han reduït els seus ingressos de manera considerable. A conseqüència, algunes famílies de les comunitats rurals que disposen de sistemes d’abastament d’aigua no han pogut pagar el rebut de l’aigua, provocant una disminució dels ingressos de les JdA, les quals han tingut dificultats per mantenir els sistemes. En la mateixa línia, les JdA s’han vist afectades per les polítiques d’impagament decretades pel govern durant la pandèmia (veure imatge). Les JdA operen sense superàvit i la suspensió del seu pagament implica que no es pugui garantir la cloració de l’aigua per tal de potabilitzar-la.

L’entrada La COVID sí que entén de fronteres ha aparegut primer a ESF.