Tarificació social de l’aigua: sense garantir l’assequibilitat no garantim el dret.

A la recta final del Congrés, vam participar en una interessant ponència en què les intervencions de Luis Babiano, gerent de AEOPAS i de la nostra companya Mònica Guiteras, van rescatar a les assistents de la temptació de la migdiada a què empenyia el procés digestiu.El debat va aprofundir sobre una de les eines en mans de les operadores per garantir el Dret Humà a l’Aigua i el Sanejament: la tarificació social.

En el seu torn, el Luis Babiano va explicar la definició de tarificació social compartida pels operadors de l’associació, així com els objectius que persegueix: garantir l’accés a l’aigua, però també identificar les situacions de vulnerabilitat i respondre-hi de manera solidària. La tarificació social funciona a través d’una sèrie de bonificacions o exempcions de la tarifa que estan baremades en funció d’una sèrie de criteris com la renta familiar, el nombre de residents o situacions específiques de vulnerabilitat.

Establir uns criteris compartir és difícil per l’heterogeneïtat de models que conviuen en la gestió de l’aigua: titularitat de les empreses, diversitat de funcions o la mateixa complexitat de la factura, que sovint incorporar altres serveis aliens a l’aigua. El que aquesta mesura ha de garantir és que a les llars arribi almenys el “Mínim Vital”, definit per l’OMS per entre 50 i 100 litres per persona i dia.

El gerent d’AEOPAS va tancar la seva intervenció analitzant el context resultant de la pandèmia del coronavirus, en el que els operadors privats van demostrar que no estan disposats a renunciar als seus beneficis i alhora també va ser una situació que va permetre introduir l’accés a l’aigua dins del debat de la salut pública.

A continuació, la nostra companya Mònica Guiteras va presentar la guia de tarificació social que ha treballat per l’AMAP. Va començar deixant clar que l’objectiu de l’estudi, i, per tant, les seves conclusions, no buscaven unes xifres, unes dades o els percentatges concrets sobre la tarificació, sinó que ha estudiat el procés de disseny i implementació d’aquestes tarifes per incorporar aquesta perspectiva de justícia social.

Les dades del 2015 indiquen que aquell any la pobresa hídrica a l’AMB era d’un 10% de la població. Aquell any es va aprovar la llei 24/2015, que entre altres mesures prohibia els talls de subministraments a les llars en situació de vulnerabilitat. Aquest alivi, que es tradueix en una important baixada del nombre de talls, és només parcial, ja que les famílies continuaven acumulant el deute de les factures no pagades, com recull el nostre estudi “Endeutament i Dret Humà a l’Aigua i el Sanejament”. Aquest fet fa que aquesta solució no sigui sostenible a mig termini, ja que en el millor dels casos s’acaba tancant amb una subvenció de les administracions per cobrir aquests imports, transformant-se en un mecanisme de transferència de fons públics a mans privades.

El Dret Humà a l’Aigua i al Sanejament inclou la dimensió de l’assequibilitat, que vam analitzar en aquest estudi. Si no és assumible per la situació econòmica de la família no es pot considerar un dret garantit i l’ONU marca el llindar en destinar un màxim del 3% dels ingressos a garantir aquest subministrament, que ha de ser almenys del volum abans esmentat com a Mínim Vital per persona i dia. 

La Mònica va acabar enumerant quines haurien de ser les dades necessàries per a dissenyar i implementar amb èxit les tarifes socials, tenint molt en compte la perspectiva de gènere i una mirada interseccional que permeti identificar les discriminacions superposades i respondre a la complexitat de la realitat. 

Després de les ponències encara va haver-hi temps per la participació de les assistents que van posar sobre la taula altres debats com la necessitat de modificar l’estructura de la factura per tal que les conductes estalviadores tinguin una major repercussió en el cost o la importància de calcular els trams de consum en funció de les residents a l’habitatge, per assegurar també el criteri d’ús responsable i sostenible d’aquest preuat recurs. 

L’entrada #CongrésAiguaPública Tarificació social de l’aigua: sense garantir l’assequibilitat no garantim el dret. ha aparegut primer a ESF.