En una setmana, 480 persones mortes a la mediterrània. Aquest mar, una vegada ens va servir per celebrar la nostra identitat cultural enriquida gràcies a la connexió i aprenentatge mutu entre cultures, només possible gràcies als moviments migratoris. Avui, s’ha convertit en emblema de les polítiques occidentalistes i proteccionistes, fruit de la cultura de la por, que assassinen i neguen la vida.
Divendres ens llevarem amb un crit desesperant i desesperador. Una dona cridant el seu fill de 6 mesos enmig la mar. Una imatge que, de manera impúdica i denigrant, no atura de repetir-se en les xarxes i en els mitjans de comunicació. Ens hem acostumat a consumir la mort per connectar amb la vida. Pervers, oi?
Una empremta digital, no sabem fins a quin punt real en les nostres quotidianitats, que no sabem quina durada tendrà a les nostres pantalles ni a les nostres memòries, però que d’alguna manera instrumentalitzem per a tranquil·litzar i donar una sortida al sentiment d’impotència a mode de reclam moralista que no necessàriament polític.
Tindrem la capacitat d’exigir i treballar per emprendre accions i polítiques transformadores que, d’una vegada per totes, deixi de criminalitzar de manera selectiva les vides humanes? És el crit d’aquesta mare un altre icona de la tragèdia que només farem servir per remoure consciències? Ens mereix aquesta dona de la que ni tan sols en sabem el nom? Aylan quedà en les nostres memòries, però no el suficient per transformar com s’escriu la història. Ja és ben hora.
La entrada OPINIÓ CRÍTICA «#COOPARARNOVANORMALITAT: JA ÉS BEN HORA» aparece primero en Foro Comunicación, Educación y Ciudadanía.
0 comentarios