Per Sant Jordi, canvia de perspectiva amb aquests llibres

El temps passa lent, el món canvia ràpid, però torna a ser 23 d’abril i tornem a celebrar la diada de Sant Jordi. A risc de desgastar l’adjectiu “excepcional”, és cert que aquesta encara no serà una festa del llibre i la rosa que recordem ni la que ens agradaria compartir. Però des d’Enginyeria Sense Fronteres ens resistim a passar per sobre d’aquesta data, així que us convidem a aturar-vos al calendari, gaudir d’aquesta magnífica il·lustració que ens proposa la Maria Pichel. Si us atreviu a pujar a aquesta torre de paper, podreu mirar el món des del punt de vista que ens proposen les lectures que recomana la família d’ESF. 

El último vuelo del flamenco, Mia Couto

A la carretera que porta a el poblat africà d’Tizangara es produeix una misteriosa desaparició. Un dels cascos blaus, enviats per garantir el procés de pau, ha esclatat. I l’únic rastre que queda d’ell és un penis. Així. ¿Qui millor que Ana Diosquiera, la prostituta de la vila, per esbrinar la identitat de la víctima? Però l’investigador de les Nacions Unides, racional i europeu, no es conforma amb això. Necessita explicacions. Aviat la seva impecable lògica s’anirà diluint en una civilització ancestral, on tot és tan complex que sembla màgic i on cap de les regles que coneix té validesa.

“Us recomano aquest llibre per apropar-vos a la cultura la història i la realitat del país en el que treballem” – Elena Erkiaga, cooperant expatriada d’ESF al Moçambic

Mujer de Frontera,  Helena Maleno Garzón

Quan Helena Maleno va arribar al Marroc en 2002 amb el seu fill, dues maletes i un projecte laboral de tres mesos no podia imaginar fins a quin punt aquell país i la lluita pels drets de les poblacions migrants que el travessaven transformarien la seva vida per sempre. Ja instal·lada a Tànger de forma definitiva, Helena es va endinsar en els assentaments provisionals dels boscos que envolten Ceuta i Melilla i va començar a denunciar sense descans les violacions de drets d’aquells que busquen creuar, per terra o per mar, una frontera que els permeti arribar a Europa. La primera trucada des d’una pastera la va rebre el 2007: l’embarcació s’estava enfonsant i un dels que anaven en ella tenia el seu telèfon. Helena va avisar immediatament a Salvament Marítim perquè acudís a rescatar-los. Va ser la primera de centenars de milers de trucades i tuits alertant de pasteres a la deriva per protegir la vida

“És un llibre fantàstic en el qual es narra amb una gran sensibilitat, delicadesa i des d’una marcada perspectiva feminista, un dels grans drames dels nostres dies”. – Bea Felipe Pérez – Voluntària ESF Tarragona

L’antropòleg innocent, Nigel Barley

L’any 1978 Nigel Barley, doctor en antropologia, va anar al Camerun per portar a terme la seva primera experiència de treball de camp antropològic. I va estar a punt de ser l’última. Però va sobreviure i va escriure aquesta divertida crònica de la seva estada amb la tribu dels dowayos, amb la qual va conviure durant dos anys. Instal·lat en una cabana de fang per estudiar els costums i les creences d’aquesta societat, Barley sabia com s’havia de fer el treball de camp, però va descobrir de seguida que la teoria no tenia en compte la naturalesa el·lusiva de la societat dels dowayos, que es negaven a adaptar-se a les normes. En aquest relat sincer, divertit i compulsiu del seu primer any d’estada a l’Africà, el doctor Barley —que va sobreviure a l’avorriment, al desastre, a la malaltia i a l’hostilitat— fa una introducció decididament irreverent a la vida d’un antropòleg social amb un gran enginy i destresa.

“Us recomano aquesta història d’un home va a l’Àfrica a intentar ajudar i es troba amb les múltiples realitats del lloc, que xoquen amb els seus conceptes previs.” Lluc, voluntari del Grup Aigua

Mujeres africanas: más allá del tópico de la jovialidad, Remei Sipi

L’objectiu d’aquest llibre és mostrar que les dones de les diferents societats africanes no són dones que accepten passivament un destí que no han escollit, tal com moltes vegades són presentades pels mitjans de comunicació occidentals, sinó dones que lluiten malgrat les barreres que els posen els seus governs, les seves religions, les seves tradicions.- 

“Les feministes al continent africà existeixen i lluiten també contra el patriarcat. Aquestes lluites estan lligades al seu passat, als contextos precolonials, a l’esclavitud, la colonització, les lluites d’alliberament, el neocolonialisme, la globalització … Des d’occident hem de revisar els discursos i replantejar-nos la mirada cap a l’Àfrica, cap a les dones i cap a les migracions”  Pepa Roselló, Voluntària Comunicació ESF

Dones Valentes, Txell Feixas Torras

A l’Orient Mitjà hi ha una revolució en marxa, persistent i determinada com cap altra a la regió: comença just quan neix una nena, i continua en la seva infantesa, joventut, plenitud i vellesa. És la revolució de les dones. La seva és una lluita sense treva ni final contra el patriarcat secular que domina la política, la cultura i la societat. La mirada de la periodista Txell Feixas, corresponsal de TV3 a l’Orient Mitjà, és sensible a les històries de les dones valentes i anònimes que potser no troben espai als informatius, però que commouen, empoderen i expliquen millor que cap altra notícia els canvis que vindran i que fa temps que truquen a la porta dels països àrabs.

“Interessant mirada de la lluita contra el patriarcat a l’Orient Mitjà. Explica la revolució de dones invisibilitzades, en un context totalment retrògrad i masclista”, Yolanda Mesa, Alliberada d’Estructura Interna. 

Béns Comuns i necessitats col·lectives: La cruïlla de camins entre velles crisis i noves emergències

 En les darreres dècades, la consolidació del paradigma neoliberal ha fet retrocedir els drets més fonamentals de la majoria. Mentre unes poques elits n’han sortit beneficiades, les necessitats de la vida quotidiana de la ciutadania s’han vist amenaçades. Així, les diferents crisis econòmiques encadenades s’han superposat a la crisi social, de cures i l’emergència climàtica. L’esclat de la pandèmia de la COVID19 no ha fet sinó visibilitzar i accentuar la devaluació dels drets socials i l’augment de les desigualtats vinculades la superposició de crisis múltiples.

“El capítol “III. La vida al servei del model energètic? Règim fòssil, extractivisme i relacions internacionals per la “seguretat energètica” d’uns pocs”, arriba de la mà d’Enginyeria Sense Fronteres, per analitzar el model energètic i les elits extractives globals, així com també el seu aterratge a l’Estat espanyol i en les vides concretes de les persones i el territori.” Mònica Guiteras, Alliberada del Grup Energia i Extractives

L’entrada Per Sant Jordi, canvia de perspectiva amb aquests llibres! ha aparegut primer a ESF.