Presentació de l’estudi sobre els efectes del Canvi Climàtic en la garantia del Dret a l’Aigua i el Sanejament

Al Primer Congrés d’Aigua Pública també se’n van abordar temes d’actualitat com la gestió de l’aigua en un context global de crisi climàtica. La nostra companya Isa Vilaseca, en representació d’un equip de recerca d’Enginyeria Sense Fronteres i Ecologistes en Acció amb el suport de Barcelona Justícia Global, va presentar un estudi sobre el Dret Humà a l’Aigua i sanejament davant l’emergència climàtica a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Va compartir la taula “Preservació de fonts i garantia d’abastament” amb Manolo Tomàs, de la Plataforma en Defensa de l’Ebre i Jesús Soler, de la associació ecologista Grup de Defensa del Ter, que van recalcar els efectes de la mala gestió de l’aigua i la ramaderia industrial sobre la regressió del Delta i la contaminació de pous i aqüífers. També es va presentar el Pla Director del Cicle Integral de l’Aigua a l’AMB del qual es van apuntar els principals elements per fer plena la garantia d’abastament davant de la reducció de recursos i l’augment de la demanda, de la mà d’Aleix Coral de Barcelona Regional.

L’objectiu de l’estudi que vam realitzar conjuntament amb Ecologistes en Acció Catalunya és contribuir a visibilitzar com els riscos de l’emergència climàtica afecten la gestió, usos i el cicle de l’aigua i la garantia del Dret Humà a l’Aigua i Sanejament (DHAS) i l’accés públic a l’aigua a partir de diferents veus procedents de l’àmbit acadèmic, institucional i de moviments socials i plataformes ciutadanes per una comprensió no humana sinó ecosistèmica i amplia de la gestió de l’aigua. Com a punt de partida, la recerca assumeix les vulnerabilitats de l’AMB en tant que part de la conca mediterrània, assenyalada per Isabel com a “hotspot prominent i com a una de les regions mundials més vulnerables als efectes del canvi climàtic”. Les prediccions d’alteracions de temperatura i d’oscil·lacions de precipitacions (de pluges torrencials fins a períodes de sequera) han permès identificar tendències i efectes als règims hídrics, al dret a l’accés a l’aigua i altres drets.

“El canvi climàtic sense dubte ens portarà cap a una disminució de la disponibilitat i conseqüent limitació de l’accés a l’aigua. Aquesta disminució es veurà simultàniament accelerada per canvis els d’usos del sòl que s’estan donant en els últims anys a les zones de muntanya, per l’abandonament de l’agricultura tradicional, l’expansió de les zones boscoses i l’augment de l’evapotranspiració, que provocarà la disminució dels cabals”, apunta la Isabel Vilaseca.

Altres drets que podrien quedar afectats pels efectes de la crisi climàtica sobre els règims hídrics són la integritat de les persones, danys materials, el dret a la salut i a l’alimentació. Es preveu que les pluges torrencials augmentin el desgast de les xarxes de sanejament ja de per si deficitàries i es constata, amb preocupació, els efectes de l’elevació del nivell del mar sobre els aqüífers del litoral, les estacions depuradores i dessalinitzadores. Igualment, s’alerta sobre l’impacte de l’alteració de les temperatures i precipitacions al comportament químic d’alguns contaminants, la qual cosa pot suposar una degradació creixent de la qualitat dels ecosistemes.

Una altra característica del canvi climàtic  és que els seus impactes seran desiguals. Les zones de major vulnerabilitat urbanística, els deltes i col·lectius específics de la població, com les persones migrants, grans, dones i persones sense dret a la ciutadania seran els que patiran més aquests efectes, així com aquelles persones que actualment pateixen pobresa energètica i hídrica.

L’estudi posa en evidència i contrasta dos grans enfocaments fonamentals amb relació a l’impacte de la crisi climàtica en l’aigua. Per una banda, la perspectiva basada en la idea de seguretat hídrica i desenvolupament sostenible, que planteja mesures per reduir la demanda creixent d’aigua proposant canvis de patrons de consum,  però sense renunciar al model de creixement econòmic, el qual és considerat com a quelcom desitjable. Per l’altra, l’enfocament basat en la idea de sobirania hídrica  alineada amb la nova cultura de l’aigua i la justícia ambiental i climàtica, que qüestiona no només els efectes del canvi climàtic sinó també el model econòmic, els processos històrics que ens han portat aquí i que ens han fet més vulnerables.

Aquest enfocament posa en el centre les preguntes: Aigua per a què; aigua per a qui? Aquest debat posa sobre la taula no només els efectes i els usos desiguals de l’aigua; sinó també la preocupació sobre el control sobre les infraestructures hídriques i les solucions per fer front a la crisi climàtica;  la necessitat d’assegurar la coherència de polítiques, de manera que es qüestionin i interpel·lin les polítiques urbanístiques expansives i de transvasament que afecten a tot el territori, així com la mercantilització de l’aigua en un context global de finançarització de l’aigua a través de la seva incorporació al mercat de futurs. Entendre l’aigua com a patrimoni públic i comú de múltiples valors i usos indispensables per a la vida humana i pels ecosistemes requereix posar èmfasis en les solucions a petita escala i apostar per l’ús local, social i ambiental de l’aigua amb idees centrals com la sobirania alimentària, energètica i hídrica.

L’entrada Presentació de l’estudi sobre els efectes del Canvi Climàtic en la garantia del Dret a l’Aigua i el Sanejament ha aparegut primer a ESF.